Abans que res m'agradaria comentar que és molt difícil triar només dues de les activitats que hem fet a classe de na Carmen. Totes em fan venir molts de records dels dies que les hem fet i les estones que hem passat a l'aula de plàstica. Ho trobaré a faltar perquè quan arribava el divendres per la tarda era com el meu kit-kat setmanal. Era com si em retrobés de nou amb mi mateixa i em podia relaxar i simplement deixar-me anar. No sempre les coses em sortien com a mi m'hauria agradat i amb més d'una de les làmines que he fet m'hi he hagut barallar de valent, però sempre és un plaer poder contemplar l'obra acabada i pensar "l'he fet jo!!!"
De totes, segurament em quedaria amb dues. La primera seria la làmina dels perfils amb ceres. Com ja he comentat al meu diari de classe, em va costar molt dibuixar amb ceres. Crec que sembla més fàcil del que és en realitat i sobretot vaig tenir dificultats per no embrutar gaire el full. Les primeres làmines em varen ajudar a aprendre a treballar amb la pintura a la cera però no les vaig gaudir gaire mentre les feia. En canvi m'ho vaig passar molt bé fent la làmina dels perfils. Em va despertar la curiositat i la intriga de saber com quedarien els diferents perfils que anava retallant, com quedaria la barreja de colors que anava fent, què passaria si anava invertint la direcció del meu difuminat. Hi vaig passar una bona estona però el temps em va passar volant. I el resultat és extraordinari perquè és una tècnica molt senzilla i en canvi l'efecte és molt intens. Crec que pot donar molt de joc per fer activitats amb els infants.
L'altra activitat amb la que em vaig sentir més còmoda i em va agradar més va ser el treballar amb el fang. De sempre és una cosa que m'ha agradat molt i m'hi sent molt a plaer. Tocar l'argila mullada i poder-la treballar amb les mans crec que és una sensació molt gustosa. El seu tacte i la seva olor són sensacions que em recorden la meva infantesa i em provoquen benestar immediat. Crec que és una activitat que atreu a gairebé tothom i la veritat és que cap dels meus companys i companyes varen trigar gaire a ficar les mans als dipòsits d'argila que va treure na Carmen a classe.
Ara que he fet aquestes reflexions i les he llegit m'he adonat que bàsicament he triat les dues activitats que m'han aportat més benestar. Acabo de comprovar que no he escollit les que tècnicament m'han costat més i en principi m'hauria pogut sentir més orgullosa d'haver-les pogut fer. Segurament és pel fet que crec que la producció artística és una expressió molt íntima de cadascun de nosaltres i que cada persona ha de identificar-se amb el que li resulti més plaent. Òbviament també hauríem de parlar de la qüestió estètica i realment la làmina de perfils a mi em deixa embadalida quan la miro i m'hi puc passar una bona estona, perquè no em canso de contemplar la quantitat de colors i matisos que hi hem creat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada