Avui és el primer dia de classe d’aquesta assignatura. La meva primera sorpresa és que és a l’Institut Santa Maria. Gràcies que m’he trobat l’Ana i m’ho ha dit perquè sinó hauria anat directa a la UIB, i anava bastant justeta de temps. M’ha fet molta gràcia tornar al que era el meu institut, m’ha portat bons records ja que en un primer moment hem anat la meva antiga classe de COU. No ha plogut des d’aleshores...
Tinc la impressió que conec la professora i no sé de què. M’és molt familiar. He trobat que és una dona molt càlida i propera. M’ha fet sentir molt a plaer i m’he anat relaxant al llarg de la classe, després d’una setmana moguda d’inici de classes. He estat molt contenta quan ha dit que es centraria més en la part de les tècniques artístiques que en la teòrica. Valoro més poder conèixer aquesta part de l’assignatura ja que vaig cursar la llicenciatura d’Història de l’Art i no vam tocar gairebé aquesta part pràctica. Sempre he notat a faltar haver fet alguna assignatura optativa de Belles Arts per a compensar aquesta manca en el meu saber general sobre l’art. Aquesta és la meva oportunitat!!
Avui mateix hem començat, per sorpresa de tota la classe. Hem hagut de fer un
retrat d’una de les nostres companyes. Estava bastant espantada perquè no sabia què podria sortir del moviment del meu llapis sobre el paper. He intentat fer un retrat el més realista possible de na Pili dins les meves possibilitats. (Perdona Pili...) No em considero amb gaire traça com a dibuixant. Encara que quan hem començat, a la meva companya i a mi ens ha agafat una rialla fluixa, poc a poc ens hem “centrat” en la tasca que estàvem fent i ens hem anat tranquil·litzant.
Després hem canviat a l’aula de dibuix, que no coneixia. Allí hem seguit amb un nou repte. Hem començat treballant el concepte de la línea i com el traçat d’aquesta dibuixa dues formes al paper. Sembla mentida com la nostra ment està condicionada pel que sabem. D’una banda hem dibuixat el
perfil d’una persona, d’un sol traç. Després hem hagut de dibuixar l’efecte mirall exacte d’aquest perfil. L’efecte resultant és la silueta d’una copa, que hem hagut d’emplenar amb retolador. Aquest joc de dues imatges en una és bastant coneguda. Ara també en recordo una en la que, depén de com et miris el dibuix, veus a una al·lota jove o a una velleta.
A continuació hem seguit treballant aquest efecte mirall:
perfil amb línees trencades, amb línees corbes i línees corbes i trencades. M’ha sorprès la rapidesa amb la que la resta de companys anaven realitzant tots aquests perfils. En canvi, tant na Pili i jo ens hem sumit en un profund silenci. Ens hem quedat com hipnotitzades dibuixant i ni menys hem fet el descans. Crec que les dues hem gaudit molt d’aquesta experiència. És com si ens haguéssim dedicat una tarda per a nosaltres mateixes. Les dues som treballadores i mares de família, cosa que fa que tinguem poca estona per a fer activitats de lleure. Suposo que això depèn de cada persona però en el nostre cas anem força atrafegades amb tot plegat. Em quedo amb la frase de na Carmen, la professora, m’ha fet molta gràcia i té tota la raó del món: “Jo el que el vull és una esposa”.
M’agradaria destacar que m’ha costat molt fer aquesta activitat aparentment tant senzilla. I encara m’ha costat més la següent.
Extreure el fons d’uns dibuixos de flors. M’era gairebé impossible fer-ho. La meva vista només veia les flors i havia de concentrar-me molt per a poder visualitzar el fons com a vertadera imatge, i això que l’hem ressaltat amb retolador. No hi havia manera.
Aquesta darrera activitat m’ha quedat per acabar. He pogut dibuixar el fons del primer grup de flors, però el segon m’ha quedat a mitges. A veure quan puc robar un poc de temps i m’hi poso. Em fa molta gola, la veritat. I ja tinc ganes d’esbrinar què farem el proper divendres.
He acabat a casa aquesta activitat finalitzant amb èxit el fons del segon grup de flors. També el
dibuix invertit d’un home a cavall. Realment és un exercici molt curiós, ja que veus la realitat des d’una altra perspectiva i t’acabes oblidant del que realment dibuixes. Aquesta experiència em recorda un joc que jugava de petita amb les meves germanes. En posàvem cap per avall i ens tapàvem els ulls amb una mà. Movíem la boca i al final la barbeta venia a ocupar el que seria el lloc del front i els ulls.
La finalitat d’aquestes làmines seria descobrir com el coneixement emmagatzemat que tenim sobre com han de ser els objectes ens dificulta donar-los la volta i veure’ls des d’una altra perspectiva.
Hem après a mirar les coses amb uns altres ulls i no deixar que la nostra “veueta interior” ens mani veure el que ella ens diu que hem de veure, sinó anar més enllà i superar la nostra concepció del món que coneixem.
Trescant per la xarxa he trobat un paràgraf que resumiria el que ens ha dit na Carme a classe:
Dibujar una forma percibida es principalmente una función del hemisferio derecho. Tal como he explicado, para dibujar una forma percibida hay que «desactivar» el modo izquierdo y «activar» el derecho, una combinación que provoca un estado subjetivo ligeramente alterado, bajo la dirección del hemisferio derecho. Las características de este estado subjetivo han sido mencionadas por los artistas: una sensación de «conexión» con la obra, pérdida del sentido del tiempo, dificultad para usar palabras o entender lo que les dicen, una sensación de confianza y falta de ansiedad, una clara percepción de las formas y espacios, que quedan sin nombrar. Extret de:
http://eugeniousbi.tripod.com/cap_004.html
