diumenge, 2 de gener del 2011

Divendres, dia 10 de desembre de 2010

Avui fa moolt de fred. L’aula està gelada. Ja han passat els dies en que teníem la llum de la tarda que ens entrava pels finestrals de la classe. Ara només veiem la foscor de l’hivern i les llumetes de les faroles i dels cotxes. Tot i això és una aula acollidora. Segurament perquè hi passem una bona estona. Les activitats que hi feim ens relaxen i a més, mentre treballem, anem xerrant tranquil·lament o estam en silenci. Això s’agraeix després d’una setmana de tràfec i de no parar. És el nostre kit-kat setmanal, ha ha!!
Avui feim la segona làmina de tèmperes. Aquest cop la premissa és utilitzar els colors primaris i el negre. Torno a fer el trencaclosques a llapis i comencem novament amb les mescles. La sorpresa és que aquest cop encara ens costa més fer-les. Amb el negre hem d’anar més en compte perquè si en poses massa et queda ja un color que no és recuperable de cap manera. Hem de mirar-nos més com feim les barreges de colors. Em surten molts de tons verdosos, inclús sense tenir la intenció de cercar-los.

Aquest cop, malgrat el rompre’m més el cap, aconsegueixo finalitzar la làmina a classe. Avui na Carmen ens dóna una bona notícia: el proper dia farem fang!!! Sempre m’ha agradat molt treballar-lo i a vegades inclús me n’havia comprat devora de Santa Creu per a fer alguna coseta casa. Ara ja, però, feia mooolt de temps que no n’usava i em fa especial il·lusió. Na Carmen i jo som les darreres en sortir de la classe i em comenta que el proper divendres na Dámaris vendrà amb el seu nen, per si jo vull portar na Judit. Sembla mentida quina diferència que hi ha entre aquesta professora i la resta. Clar, la classe igual també li ho permet però així i tot és una dona realment afable i comprensiva. Crec molt encertat que puguem portar els nostres fills a l’aula. No estem estudiant per, algun dia en el futur, ser mestres de nens i nenes petites?. No està demés que comencem a practicar, encara que sigui amb els nostres fills o els de les nostres companyes. A na Carmen li prenc la paraula i, si va bé, igual sí que vindré amb na Judit i amb na Laia, la meva nebodeta. Estic segura que gaudirem moltíssim de l’experiència!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada