Per a avui, na Pili em va dir que havíem de dur un potet de tinta xinesa i un pinzell. També alguna peça de roba vella que es pugui embrutar, per si de cas. També hem de portar textures diferents, per a fer impressions. Abans de marxar de casa he arreplegat tot el que he pensat que em pot servir: una pinça de la roba, un tros de fregall “Nanas”, un mitjó vell, un disc de cotó, un tap de suro, fulles, un còdol, etc. De camí inclús aprofito i arrenco un tros d’escorça de palmera d’una jardinera. Tot m’atreu per a fer les estampacions.
Avui m’assec amb na Pili i ens preparem per a fer les làmines que na Carmen ens explica:
A llapis, subdividim el full en 16 espais. Hem de fer impressions amb vuit textures diferents, és a dir, dos de cada material. Comencem la nostra tasca i és molt divertit. Na Carmen ens recomana utilitzar primer un foli ja usat per a fer proves d’impressió i va realment bé. D’aquesta manera vas mirant què t’agrada més i aconsegueixes regular la quantitat de tinta que vols usar, perquè si en poses massa empastifes massa l’espai i no es veu res. A més, d’aquesta manera la làmina no queda tant remulla i en acabar puc continuar fent-ne una altra, sense haver d‘esperar a que s’assequi per a poder seguir.
Per a fer aquesta primera làmina utilitzo les textures que he portat a classe i resulta increïble com poden canviar si les usem d’una manera o una altra. Per recomanació de na Carmen, vaig anotant a llapis quina textura he usat i com l’he col·locat per si em fa falta saber-ho per a usar-ho més endavant. Les textures que he emprat són: escorça de palmera, tros de baieta “Vileda”, paper de seda, mitjó, esponja, mitja unça de roba, fregall “Nanas”, tap de suro.
Intento emplenar bé els espais per a que quedi tota la plana sencera, sense espais en blanc. M’agrada més la sensació que et produeix la fulla ben plena que no pas buida.
Segona làmina amb tinta xinesa. De nou, subdvidim el full en 16 espais. En aquesta ocasió hem de fer impressions amb una sola textura. Escullo el mitjó perquè crec que em donarà més joc. Quedo bastant satisfeta del resultat perquè queden impressions molt diferents malgrat usar el mateix material per a totes.
Començo a fer petites investigacions per a aconseguir impressions més originals. En faig algunes movent inclús el tros de mitjó i el resultat són imatges que donen sensació de moviment, aconseguint el que pretenia. Tercera làmina amb tinta xinesa. En aquesta làmina hem de fer setze impressions amb una matèria totalment diferent a l’anterior. Com que havia utilitzat una textura tova com és el mitjó, per aquesta làmina opto per usar mitja pinça de la roba, que és dura. Aquesta vegada, però, ja em costa un poc més trobar-li les diferents cares. També utilitzo la tècnica del moviment, girant la pinça sobre la làmina i queda bastant bé perquè algunes impressions causen efecte de 3-D.
Quarta làmina amb tinta xinesa. Per la darrera làmina que farem avui amb tinta xinesa usarem el pinzell com a matriu per a fer les impressions. Les faig totes amb els pels del pinzell i em costa bastant imaginar diverses maneres de col·locar-los. Després m’assabento que el pinzell es podia usar amb la seva totalitat, o sigui, el mànec inclòs. Em poso les mans al cap i em dóna per riure, això em passa per no escoltar, ha, ha!!
Avui hem après que podem fer impressions amb qualsevol tipus de textura. Hi ha alguna companya que fins i tot ha usat fruita o pa. M’ha fet molta gràcia! Pel que fa a la tècnica crec que és important el fet d’haver après a regular la quantitat de tinta a posar sobre el paper. Sembla una asenada però crec que el resultat d’aquesta tècnica depèn molt d’aquest fet. El meu potet de tinta, quan l’obres, no porta pinzell, sinó com un palet amb la punta esbiaixada, suposo que per poder dibuixar directament amb ell.
Sempre que veig una tinta xinesa penso amb en Portmany. És ben coneguda la seva àmplia producció de làmines, de qualsevol tipus, fetes am aquesta tècnica. Quan dic de qualsevol tipus no em refereixo a la temàtica, en la que abundaven les marines, el Mercat Vell i els pagesos, sinó al tipus de suport: paper més fi o més gruixut, cartronets, etc. Qualsevol suport li anava bé i mai no en tenia prou. Inclús n’he vist alguns que estan dibuixats per ambdues cares. Per a evitar-ho, a vegades havia arribat a fer una creu al revers de la làmina, com per a fer-se una senya i dir-se: “Ep, aquí no pintis que ja has usat aquest paper”.
Avui m’assec amb na Pili i ens preparem per a fer les làmines que na Carmen ens explica:
A llapis, subdividim el full en 16 espais. Hem de fer impressions amb vuit textures diferents, és a dir, dos de cada material. Comencem la nostra tasca i és molt divertit. Na Carmen ens recomana utilitzar primer un foli ja usat per a fer proves d’impressió i va realment bé. D’aquesta manera vas mirant què t’agrada més i aconsegueixes regular la quantitat de tinta que vols usar, perquè si en poses massa empastifes massa l’espai i no es veu res. A més, d’aquesta manera la làmina no queda tant remulla i en acabar puc continuar fent-ne una altra, sense haver d‘esperar a que s’assequi per a poder seguir.Per a fer aquesta primera làmina utilitzo les textures que he portat a classe i resulta increïble com poden canviar si les usem d’una manera o una altra. Per recomanació de na Carmen, vaig anotant a llapis quina textura he usat i com l’he col·locat per si em fa falta saber-ho per a usar-ho més endavant. Les textures que he emprat són: escorça de palmera, tros de baieta “Vileda”, paper de seda, mitjó, esponja, mitja unça de roba, fregall “Nanas”, tap de suro.
Intento emplenar bé els espais per a que quedi tota la plana sencera, sense espais en blanc. M’agrada més la sensació que et produeix la fulla ben plena que no pas buida.
Segona làmina amb tinta xinesa. De nou, subdvidim el full en 16 espais. En aquesta ocasió hem de fer impressions amb una sola textura. Escullo el mitjó perquè crec que em donarà més joc. Quedo bastant satisfeta del resultat perquè queden impressions molt diferents malgrat usar el mateix material per a totes.Començo a fer petites investigacions per a aconseguir impressions més originals. En faig algunes movent inclús el tros de mitjó i el resultat són imatges que donen sensació de moviment, aconseguint el que pretenia. Tercera làmina amb tinta xinesa. En aquesta làmina hem de fer setze impressions amb una matèria totalment diferent a l’anterior. Com que havia utilitzat una textura tova com és el mitjó, per aquesta làmina opto per usar mitja pinça de la roba, que és dura. Aquesta vegada, però, ja em costa un poc més trobar-li les diferents cares. També utilitzo la tècnica del moviment, girant la pinça sobre la làmina i queda bastant bé perquè algunes impressions causen efecte de 3-D.
Quarta làmina amb tinta xinesa. Per la darrera làmina que farem avui amb tinta xinesa usarem el pinzell com a matriu per a fer les impressions. Les faig totes amb els pels del pinzell i em costa bastant imaginar diverses maneres de col·locar-los. Després m’assabento que el pinzell es podia usar amb la seva totalitat, o sigui, el mànec inclòs. Em poso les mans al cap i em dóna per riure, això em passa per no escoltar, ha, ha!!Avui hem après que podem fer impressions amb qualsevol tipus de textura. Hi ha alguna companya que fins i tot ha usat fruita o pa. M’ha fet molta gràcia! Pel que fa a la tècnica crec que és important el fet d’haver après a regular la quantitat de tinta a posar sobre el paper. Sembla una asenada però crec que el resultat d’aquesta tècnica depèn molt d’aquest fet. El meu potet de tinta, quan l’obres, no porta pinzell, sinó com un palet amb la punta esbiaixada, suposo que per poder dibuixar directament amb ell.
Sempre que veig una tinta xinesa penso amb en Portmany. És ben coneguda la seva àmplia producció de làmines, de qualsevol tipus, fetes am aquesta tècnica. Quan dic de qualsevol tipus no em refereixo a la temàtica, en la que abundaven les marines, el Mercat Vell i els pagesos, sinó al tipus de suport: paper més fi o més gruixut, cartronets, etc. Qualsevol suport li anava bé i mai no en tenia prou. Inclús n’he vist alguns que estan dibuixats per ambdues cares. Per a evitar-ho, a vegades havia arribat a fer una creu al revers de la làmina, com per a fer-se una senya i dir-se: “Ep, aquí no pintis que ja has usat aquest paper”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada