La meva reflexió sobre dues de les nostres activitats

Abans que res m'agradaria comentar que és molt difícil triar només dues de les activitats que hem fet a classe de na Carmen. Totes em fan venir molts de records dels dies que les hem fet i les estones que hem passat a l'aula de plàstica. Ho trobaré a faltar perquè quan arribava el divendres per la tarda era com el meu kit-kat setmanal. Era com si em retrobés de nou amb mi mateixa i em podia relaxar i simplement deixar-me anar. No sempre les coses em sortien com a mi m'hauria agradat i amb més d'una de les làmines que he fet m'hi he hagut barallar de valent, però sempre és un plaer poder contemplar l'obra acabada i pensar "l'he fet jo!!!"

De totes, segurament em quedaria amb dues. La primera seria la làmina dels perfils amb ceres. Com ja he comentat al meu diari de classe, em va costar molt dibuixar amb ceres. Crec que sembla més fàcil del que és en realitat i sobretot vaig tenir dificultats per no embrutar gaire el full. Les primeres làmines em varen ajudar a aprendre a treballar amb la pintura a la cera però no les vaig gaudir gaire mentre les feia. En canvi m'ho vaig passar molt bé fent la làmina dels perfils. Em va despertar la curiositat i la intriga de saber com quedarien els diferents perfils que anava retallant, com quedaria la barreja de colors que anava fent, què passaria si anava invertint la direcció del meu difuminat. Hi vaig passar una bona estona però el temps em va passar volant. I el resultat és extraordinari perquè és una tècnica molt senzilla i en canvi l'efecte és molt intens. Crec que pot donar molt de joc per fer activitats amb els infants.
L'altra activitat amb la que em vaig sentir més còmoda i em va agradar més va ser el treballar amb el fang. De sempre és una cosa que m'ha agradat molt i m'hi sent molt a plaer. Tocar l'argila mullada i poder-la treballar amb les mans crec que és una sensació molt gustosa. El seu tacte i la seva olor són sensacions que em recorden la meva infantesa i em provoquen benestar immediat. Crec que és una activitat que atreu a gairebé tothom i la veritat és que cap dels meus companys i companyes varen trigar gaire a ficar les mans als dipòsits d'argila que va treure na Carmen a classe.

Ara que he fet aquestes reflexions i les he llegit m'he adonat que bàsicament he triat les dues activitats que m'han aportat més benestar. Acabo de comprovar que no he escollit les que tècnicament m'han costat més i en principi m'hauria pogut sentir més orgullosa d'haver-les pogut fer. Segurament és pel fet que crec que la producció artística és una expressió molt íntima de cadascun de nosaltres i que cada persona ha de identificar-se amb el que li resulti més plaent. Òbviament també hauríem de parlar de la qüestió estètica i realment la làmina de perfils a mi em deixa embadalida quan la miro i m'hi puc passar una bona estona, perquè no em canso de contemplar la quantitat de colors i matisos que hi hem creat.

Divendres, dia 17 de desembre de 2010 (Darrer dia abans Nadal)

Avui al final no he dut les nenes a classe. No tenien el dia i he pensat que seria millor deixar-les a casa tranquil·letes. Per sort no els hi havia dit res, perquè sinó després m’ho haurien dit segur. El que he pensat és que el que podria fer és comprar fang un dia i dur-lo a casa, per a que hi experimentin.

La classe d’avui ha constat de dues parts. En la primera hem modelat formes tridimensionals amb folis. D’una banda havíem de fer formes utilitzant només les mans com a eines i no usar tècniques de papiroflèxia. He fet tres petites “escultures”, si les podem anomenar així, ha ha!. Per la primera he usat formes geomètriques. El resultat ha estat com una mena de cúpula triangular. A la segona m’he atrevit a trencar el paper a mà i fer tires sense arribar a trencar del tot el foli. Després l’he enrotllat sobre sí mateix i m’ha quedat una forma que estaria entre una vareta màgica i un espanta sogres. Amb el tercer foli he fet també tires i les he intentat arrissar, fent com una mena de collar. Després na Carmen ens ha ensenyat una tècnica molt curiosa. A vegades ho havia vist i no sabia realment com es podia fer. Es tracta d’agafar un foli i doblar-lo per la meitat. Per la banda on es doblega fas uns talls horitzontals, tots de les mateixes mides, amb les tisores fins la meitat del paper. Després vas deixant una tira tal qual està i l’altra la doblegues just pel punt on has finalitzat el tall. Quan acabes de doblegar i obres el full has de col·locar les tires, de manera que unes van cap endins i unes altres cap enfora, aconseguint unes formes tridimensionals. A banda de tires rectes també varem experimentar què passava si les tallàvem irregulars. Així mateix na Carmen ens va fer veure que ho podíem fer amb qualsevol forma: cors, cases, persones, etc. La qüestió està en no passar-te amb el tall, ja que després la figura no aguantaria bé.
És molt interessant aquesta tècnica ja que et permet jugar amb formes molt diferents i pots usar-ho per a moltes manualitats.

M’he entretingut una estona cercant per la xarxa a veure què trobava sobre la tècnica de doblegar, retallar i crear figures amb paper. He trobat interessant una pàgina en la que es fa una distinció entre diferents conceptes que, per als no entesos, ens poden dur a confusió. Són els que explica a continuació:

Seguro que más de una vez te has entretenido doblando papel para formar figuras: pajaritas, aviones, barcos, etc. Al arte de crear figuras doblando papel se le suele denominar papiroflexia, aunque también es muy habitual llamarlo origami, que es una palabra de origen japonés derivada de las palabras ori (doblar) y kami (papel). De forma similar, el kirigami es el arte de crear figuras recortando papel con tijeras. También es una palabra de origen japonés, que se deriva de kiru (cortar) y kami (papel). Tiene un poco de lo anterior, del origami, ya que generalmente se basa en doblar un papel, que no tiene ninguna marca, de una forma determinada y, una vez doblado, hacer algunos cortes con la tijera. La figura que hemos creado se podrá ver cuando desdoblamos nuevamente el papel.

La segona part de la classe l’hem dedicat al fang. Na Pili m’ha deixat una bata color lila molt divertida per a que no em taqués la roba. És una bata de mestra i gairebé m’he sentit un poquet com si estigués ja a l’aula d’infantil, ha ha!

Na Carmen ens ha tret unes safates que tenien fang en diferents fases de preparació. Una estava plena de fang ja usat però que no estava cuit, de manera que afegint-hi aigua es podia tornar a modelar. La safata que ha tocat a la meva zona tenia fang bastant dur però que ja tenia aigua. De moment, avui hem començat a deixar preparat el fang per a modelar el proper dia. Hem anat agafant trossos i amb les puntes dels dits hem anat fet pressió per a fer-lo tornar més flonjo. La mescla que hem deixat preparada l’hem guardat dins bosses de plàstic per a que no perdi ni aquesta consistència ni la humitat. Clar, no hem pogut evitar començar a jugar amb ell i a fer alguna forma. Jo he aprofitat per fer un soleiet, ha ha! Ha set molt divertit i semblàvem realment nens petits.

Divendres, dia 10 de desembre de 2010

Avui fa moolt de fred. L’aula està gelada. Ja han passat els dies en que teníem la llum de la tarda que ens entrava pels finestrals de la classe. Ara només veiem la foscor de l’hivern i les llumetes de les faroles i dels cotxes. Tot i això és una aula acollidora. Segurament perquè hi passem una bona estona. Les activitats que hi feim ens relaxen i a més, mentre treballem, anem xerrant tranquil·lament o estam en silenci. Això s’agraeix després d’una setmana de tràfec i de no parar. És el nostre kit-kat setmanal, ha ha!!
Avui feim la segona làmina de tèmperes. Aquest cop la premissa és utilitzar els colors primaris i el negre. Torno a fer el trencaclosques a llapis i comencem novament amb les mescles. La sorpresa és que aquest cop encara ens costa més fer-les. Amb el negre hem d’anar més en compte perquè si en poses massa et queda ja un color que no és recuperable de cap manera. Hem de mirar-nos més com feim les barreges de colors. Em surten molts de tons verdosos, inclús sense tenir la intenció de cercar-los.

Aquest cop, malgrat el rompre’m més el cap, aconsegueixo finalitzar la làmina a classe. Avui na Carmen ens dóna una bona notícia: el proper dia farem fang!!! Sempre m’ha agradat molt treballar-lo i a vegades inclús me n’havia comprat devora de Santa Creu per a fer alguna coseta casa. Ara ja, però, feia mooolt de temps que no n’usava i em fa especial il·lusió. Na Carmen i jo som les darreres en sortir de la classe i em comenta que el proper divendres na Dámaris vendrà amb el seu nen, per si jo vull portar na Judit. Sembla mentida quina diferència que hi ha entre aquesta professora i la resta. Clar, la classe igual també li ho permet però així i tot és una dona realment afable i comprensiva. Crec molt encertat que puguem portar els nostres fills a l’aula. No estem estudiant per, algun dia en el futur, ser mestres de nens i nenes petites?. No està demés que comencem a practicar, encara que sigui amb els nostres fills o els de les nostres companyes. A na Carmen li prenc la paraula i, si va bé, igual sí que vindré amb na Judit i amb na Laia, la meva nebodeta. Estic segura que gaudirem moltíssim de l’experiència!

Divendres, dia 3 de desembre de 2010

Avui farem la primera làmina de tèmperes. Hem portat una sèrie de colors que na Carmen ens va dir el darrer dia: blau cyan, magenta, groc, blanc i negre Jo he trobat una caixeta que els porta tots i a més et porta el color verd, que no ens fa falta però que ja sé la meva filla l’aprofitarà, ha, ha! També duu com una mena de platet on fer mescles i un pinzell. Es veu que he comprat el kit d’estudiant...

En aquesta làmina hem de crear una retícula com la de les ceres amb almenys uns 20 espais. Els hem d’emplenar només emprant els colors primaris i el blanc, fent les mescles que puguem. La primera sorpresa que hem trobo és que crec que el meu bloc no és per pintar amb tèmperes. La veritat és que quan me’l vaig comprar no m’hi vaig fixar. Errada!!. No hi vaig caure... Quan he començat a pintar he notat com el paper no xucla bé la pintura, es noten massa les passades del pinzell i la làmina comença a corbar-se. He mirat de mesclar un poc d’aigua amb la tempera però era pitjor, aquest tipus de pintura ja ve feta i mesclada, a punt per a pintar.

He començat molt animada, malgrat l’incident del tipus de làmina, però a mesura que anem fent, jo i les meves companyes, ens trobem que s’esgoten les possibilitats de mescles. Arriba un punt que ja ens costa molt fer colors diferents. També em trobo que em costa fer les vores dels espais. No domino gaire l’art del pinzell i he d’anar molt amb seny per a no mesclar colors dels diferents espais. He de dir, però, que poc a poc vaig agafant confiança i em vaig deixant anar. Em relaxa.

Avui no aconsegueixo acabar. M’emporto el bloc cap a casa obert perquè no està eixut. Semblo una nena petita que torna a casa amb les manualitats, ha ha!! Entre setmana m’hi torno a posar. Munto el xiringuito a casa per no tacar res i, amb l’atenta mirada de la meva filla i la meva neboda, que té la mateixa edat, finalitzo la meva petita obra d’art. No cal dir qui va acabar també pintant amb els pinzells...

Divendres, dia 26 de novembre de 2010

No hi ha classe. És el patró de la UIB. Festa!!

Divendres, dia 19 de novembre de 2010

Avui na Pili no ve i m’assec entre na Lucía i na Marina. La tasca d’avui és triar un dels esbossos dels bodegons i fer-lo en gran a làmina sencera. De tots els que vaig fer, igual he escollit el més senzill però és el que més m’agrada. El que em costa més de fer és el perfil de la taula. És important aquest petit detall ja que, fet d’una manera o una altra, canvia tot el sentit de la làmina. Un cop acabat el bodegó gran a llapis, na Carmen ens explica que ara hem de fer impressions de tinta xinesa amb diferents textures a cadascuna de les formes dibuixades. Hem d’anar molt alerta amb com ho feim ja que, segons les textures triades i la impressió que hi facem, els diferents objectes del bodegó no es diferenciaran prou. Això és el que m’ha passat a mi. Al finalitzar em sembla que algunes zones queden planes, sense relleu entre elles. Segurament es deu a què algunes de les impressions que he fet són marques gruixudes i amb molta tinta.

Per aquest motiu decideixo tornar-ho a repetir i aquest cop ja vaig més alerta. Intento que cada objecte o zona tingui impressions diferenciades i procuro fer-les més fines. El resultat, aquesta vegada sí, m’agrada més i s’apropa a la idea que volia aconseguir. Per molt poquet no puc acabar de fer les impressions a la classe però, quan arribo a casa i tinc un poc de temps per a mi, m’hi torno a posar novament. Deixo les impressions enllestides i deixo la làmina assecant-se.

Dissabte aprofito per anar a comprar el paper de seda i per la tarda retallo algunes de les siluetes en colors diferents i les hi aferro. El resultat és magnífic perquè sembla que hi ha zones que s’apropen cap a mi i altres que s’enfonsen. És com si haguessim fet un escenari! Em recorda aquells contes que tant agraden als nens petits que, obres la pàgina, i et trobes com una petita escenografia on estan disposats tots els objectes i els personatges.

Divendres, dia 12 de novembre de 2010

Aquest divendres no vinc gaire inspirada. No em trobo gaire bé d’un constipat que no em vol abandonar i tinc el cap embotit. He arribat un poc més tard i m’expliquen que avui hem de fer quatre esbossos de bodegons a una de les làmines del bloc que prèviament haurem subdividit en quatre espais. Per a tenir una idea del que volem dibuixar ens pot ajudar fer una llista dels possibles objectes o menjar que podem trobar a la cuina i al menjador. Després hem d’idear quatre composicions en les que vagin sortint aquests objectes. La gràcia és disposar-los segons la perspectiva des d’on, en teoria, els veiem. Per a fer els petits bodegons usem llapis i goma. A mi m’agrada bastant dibuixar, encara que el resultat no sempre és el que m’agradaria. Però avui no tinc el dia i em costa fer qualsevol cosa. Dibuixo i esborro un parell de vegades cada cosa que intent fer. Al final opto per a usar models reals que trobo per l’aula: una ampolla d’aigua, una llauna de Coca Cola, una taronja, etc.

Aquesta làmina, encara que no és difícil, em queda per acabar i aprofito algunes estones a casa per finalitzar-la. Segueix fent servir models reals per a realitzar els meus bodegons. Em facilita molt la feina i mesuro millor les distàncies entre els objectes. Igual estic fent un poc de trampeta...