Divendres, dia 19 de novembre de 2010

Avui na Pili no ve i m’assec entre na Lucía i na Marina. La tasca d’avui és triar un dels esbossos dels bodegons i fer-lo en gran a làmina sencera. De tots els que vaig fer, igual he escollit el més senzill però és el que més m’agrada. El que em costa més de fer és el perfil de la taula. És important aquest petit detall ja que, fet d’una manera o una altra, canvia tot el sentit de la làmina. Un cop acabat el bodegó gran a llapis, na Carmen ens explica que ara hem de fer impressions de tinta xinesa amb diferents textures a cadascuna de les formes dibuixades. Hem d’anar molt alerta amb com ho feim ja que, segons les textures triades i la impressió que hi facem, els diferents objectes del bodegó no es diferenciaran prou. Això és el que m’ha passat a mi. Al finalitzar em sembla que algunes zones queden planes, sense relleu entre elles. Segurament es deu a què algunes de les impressions que he fet són marques gruixudes i amb molta tinta.

Per aquest motiu decideixo tornar-ho a repetir i aquest cop ja vaig més alerta. Intento que cada objecte o zona tingui impressions diferenciades i procuro fer-les més fines. El resultat, aquesta vegada sí, m’agrada més i s’apropa a la idea que volia aconseguir. Per molt poquet no puc acabar de fer les impressions a la classe però, quan arribo a casa i tinc un poc de temps per a mi, m’hi torno a posar novament. Deixo les impressions enllestides i deixo la làmina assecant-se.

Dissabte aprofito per anar a comprar el paper de seda i per la tarda retallo algunes de les siluetes en colors diferents i les hi aferro. El resultat és magnífic perquè sembla que hi ha zones que s’apropen cap a mi i altres que s’enfonsen. És com si haguessim fet un escenari! Em recorda aquells contes que tant agraden als nens petits que, obres la pàgina, i et trobes com una petita escenografia on estan disposats tots els objectes i els personatges.